Panoràmic és un festival que li dona visibilitat al cinema, a la fotografia i les noves formes d'imatge.
Amb el títol "El Quart paisatge" el que volen és donar a entendre que és i reflexionar sobre sobre ell.
El Quart Paisatge és el que ha estat suplantat, d'espais devastats (ja sigui per l'acció de les persones o les catàstrofes), artificials, recreats o iconitzats fins a la seva dissolució com a realitat, els entorns virtuals, els videojocs...
En aquesta exposició vam veure moltes exposicions diferents.
1. Bringing Intimacy into the Landscapes
2. Envíame la foto
3. ¡Descubre la Fábrica!
4. Somos casi por completo polvo de estrellas
5. Icons
6. Forest Mind
7. Violencia natural
8. Nutshell Studies of Unexplained Death
HECHA EN VENEZUELA
Erika Achec (Venezuela
Aquesta va ser una de les tantes obres que em va cridar l'atenció i us mostraré de que tracta l'obra.
A Veneçuela, específicament a Caracas la ciutat on vaig néixer es considera que, per ser bella, has de tenir tot el que no tens, és una ciutat on allò natural molt poques vegades serà assumit amb naturalitat.
La pressió social i familiar és aclaparadora, moltes dones en el seu afany de trobar ser les més belles decideixen optar per ser candidates a operacions estètiques, sense importar-ne les conseqüències.
Aquest fenomen a Veneçuela té una importància peculiar, ja que el país s'ubica entre els 20 de major índex de cirurgies estètiques. El superen els EUA, Colòmbia, Mèxic i el Brasil però Veneçuela és el de més operacions per càpita.
Del 2018 a la data s'han gastat aproximadament 200 milions de dòlars en cirurgies estètiques sol·licitades i anualment, només en operacions de pit, es fan més de 84 mil intervencions anuals.
Criticar, anul·lar i ignorar algú pel seu cos és una pràctica absolutament naturalitzada a Veneçuela, independentment de l'estrat social a què es pertanyi, la “bona” aparença és fonamental, ser una bomba de sexualitat confeccionada de pura artificialitat sembla una llei de vida .
Aquest treball és només una breu versió del que moltes dones vivim i sentim diàriament, del que gairebé no es parla i que necessita la nostra solidaritat i germanor; perquè ens continuen ensenyant a competir entre nosaltres, en comptes d'acceptar-nos, i acceptar els altres senzillament tal com són.
